Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

9

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

Els Negrets de l'Alcúdia, la muixeranga més antiga de la Ribera del Xúquer, actuarà en Riba-roja el 9 d'octubre

La seua antiguitat es remunta a 1767 quan actuaven en les festes de la Divina Aurora.

6 d'Octubre de 2017


La processó cívica del 9 d'octubre, festivitat de la Comunitat Valenciana, explicarà enguany en Riba-roja amb la participació de la muixeranga més antiga de la Ribera del Xúquer, Els Negrets de l'Alcúdia , formada per una trentena de balladors .

Les primeres dades sobre l'existència de la muixeranga representada per la Dansa dels Negrets es remunten a 1767, segons els documents que es conserven en l'arxiu parroquial i que van ser rescatats en 1923 per l'alcudiense, Josep Chover i Madramany. En aquestes dates i durant la festivitat de la Divina Aurora, es realitzaven en la Plaça Major una sèrie d'espectacles, i ací es parla per primera vegada de mogigange composta per 16 mossos i vuit xiquetes pelegrines, que realitzarien el ball de cintetes La moixegangues, vindrien a ser comparses encarregades de donar ambient a les festes, independentment, de muntar o no torres.

És a primers dels anys 80 quan l'Ajuntament de l'Alcúdia, recuperen a Els Negrets per a la processó de la Mare de Déu i l'adopten com a senyal d'identitat.

El numere de balladors , vària entre els 8 necessaris per a la dansa i el muntatge de la torre, fins als 16 o més. El ball consisteix en una coreografia simple basada en l'encreuament en dos sentits dels balladors

La dansa dels Negrets de L'Alcúdia , malgrat quedar lluny de l'espectacularitat que caracteritza les torres altes dels castellers o ball de valencians , pansa a ser significativa per la peculiaritat de mantenir encara el tir burlesco de les antigues mojigangas, mitjançant una espècie de paròdia dels enterraments, amb al·lusions a les autoritats real, eclesiàstica i civil. Única comparsa que compta amb certes llicències en la processó per alterar la serietat pròpia de l'acte, pujant-se damunt uns dels altres, o espantant els xiquets amb el seu aspecte renegrido als rostres.

El ball, assajat fins a principi de segle per l'oncle Micalet (Miquel Martínez) al carrer Nou, consisteix en una coreografia simple basada en l'encreuament en tots dos sentits dels seus bailadores, uns front dels altres, en dues fileres, amb les mans en l'esquena, al ritme de la música que es coneix com Pobret Negret


La figura típica d'Els Negrets és «la Campana», una construcció de tres pisos on el casteller que corona l'estructura es despenja i es balanceja com el batall d'una campana. La figura més representativa d'Els Negrets de l'Alcúdia, tot i no ser la històrica campana, és la campana oberta, figura en la qual es realitza la campana per després obrir-la formant el que, es diria en terminologia muixeranguera, una espècie de retaule, que seria una estructura piramidal on la base no tancaria per formar, ni la segona altura, l'anell típic de la campana. No es coneix cap altra muixeranga que realitze aquesta figura.