Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

8

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

Riba-roja aprova en ple el pagament de 3'4 milions d'euros per 58.000 m2 de terreny, després d'acatar una sentència del TSJ

La sentència obliga el consistori a indemnitzar a la família pels terrenys ocupats en els anys 70 entre les urbanitzacions de Montealcedo i El Molinet.

'HISENDA' 22 d'agosto de 2019

L'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha fet front al pagament dels 3’4 milions d'euros a uns veïns de la localitat com a conseqüència d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per uns terrenys de 58.000 metres quadrats valorats en 879.000 euros, que el consistori va ocupar en els anys 70 per a destinar-los com a zona verda i després de la negativa a expropiar-los als propietaris en 2010.    

La fallada de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJ estima, d'aquesta forma, el recurs de les famílies propietàries dels terrenys situats a la urbanització de Montealcedo encara que els 6’7 milions d'euros sol·licitats per la família demandant han quedat reduïts, finalment, als 3’4 milions de la sentència que se sumen als 860.000 euros en concepte d'interessos, que ja han sigut liquidats.

L'abonament dels 3’4 milions d'euros respon a la negativa de l'ajuntament de Riba-roja l'any 2010, a negociar amb els propietaris el pagament per l'ocupació dels terrenys tal com sol·licitava la família a l'empar de la llei urbanística valenciana –dissenyada i aprovada l'any 2005 per la Generalitat de Camps- que permetia la seua expropiació.

Els fets origen d'aquest litigi judicial es remunten a mitjan anys 70 quan el consistori va ocupar els 57.165 metres quadrats entre les urbanitzacions de Montealcedo i el Molinet per a un ús posterior com a zona verda municipal. Una part dels citats terrenys estaven qualificats com a sistema general mentre que l'altra àrea restant estava considerada com a “dotacional de caràcter local” en el qual mai es va arribar a concretar cap mena d'acord entre els propietaris i els hereus del sòl i el propi Ajuntament de Riba-roja de Túria que hauria evitat arribar fins a les instàncies judicials i, per tant, un desemborsament notablement menor.  

La fallada subratlla taxativament que "les raons o nyaps que es van fer en els anys 70 no interessen en aquest moment, el fet cert és que han quedat dues borses de sòl urbà que ni s'han expropiat ni han sigut adscrites a cap pla parcial o urbanització, cert que és una anomalia però la responsable no és la sol·licitant de l'expropiació; no s'hauria haver permés l'execució de les urbanitzacions sense incloure la zona verda que es degué obtindre assignant aprofitament als propietaris o mitjançant expropiació carregue als propietaris de la urbanització".

Les famílies propietàries van iniciar el procés administratiu al juliol de 2010 davant l'Ajuntament de Riba-roja de Túria a fi de fixar l'expedient de preu just de les parcel·les al qual va seguir el full d'apreuament per un total de 6'7 milions davant el silenci del consistori. Així, durant els sis mesos previstos en la llei, l'Ajuntament de Riba-roja no va respondre a la petició de la part demandant.  

El ple de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria va rebutjar a l'abril de 2010, per majoria absoluta del Partit Popular, l'expropiació dels terrenys en considerar que els mateixos tenien un valor econòmic molt inferior a les peticions dels propietaris. No obstant això, els amos dels terrenys van reaccionar amb un recurs contenciós administratiu que va ser estimat parcialment. El Jurat Provincial d'Expropiació va fixar el preu en 1’6 milions d'euros que va ser recorregut per totes dues parts i va desembocar, finalment, en la sentència del TSJ que va establir el seu valor en 3’4 milions més interessos.

Per a fer front al citat pagament, l'Ajuntament de Riba-roja va abonar al desembre de 2015 un total de 879.000 euros a compte de la suma total –a través d'una altra resolució judicial- i ara l'any 2019 ha acabat de pagar els restants 2’5 milions d'euros que augmentaran en altres 860.000 euros en interessos.