La Plataforma de l'Anguilla i l'Associació de Municipis del Túria reclamen la construcció d'un canal ecològic que garantisca la supervivència de l'anguila

El president de l'Associació de Municipis Vinculats al Parc Natural del Túria, Robert Raga, i el representant de la Plataforma ‘L´anguila a la mar, l´angula al Túria’ i president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, Ángel Morales han reivindicat de nou la pervivència d'aquesta espècie d'alt valor ecològic que habita en el riu Túria.

Per a això, ambdós plataformes han defensat públicament la creació d'un canal ecològic amb un cabal màxim de 1,4 m3/s que connecte el Túria amb la mar. Aquesta iniciativa s'emmarca en la proposta de salvaguardar la fauna fluvial del riu, especialment l'anguila, objectiu en els últims anys de les accions repobladores des de les institucions mediambientals. La creació d'un canal ecològic va ser avalada l'any passat per l'Ajuntament de València durant la presentació de la nova proposta mediambiental i d'ús públic del nou llit “Llit Nou, Riu Nou”.

Entre les iniciatives empreses en els últims anys, l'Ajuntament de Riba-roja, juntament amb la Universitat de València ha organitzat fins hui dues jornades específiques, amb l'objectiu de ressaltar la importància de la connexió del riu Túria a la mar i la seua relació amb el cicle de vida de l'anguila, una espècie emblemàtica del nostre territori i que ha anat disminuint la seua presència en els últims anys. El consistori i la UV treballen ja en la pròxima convocatòria que se celebrarà el mes vinent de setembre amb la participació d'experts en la matèria.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, creada en 1964, que recull a nivell mundial informació sobre el grau de les amenaces a les quals s'enfronten les espècies d'animals, plantes i fongs, ha classificat a l'anguila europea (Anguilla anguilla) en la categoria «en greu perill d'extinció».

Les anguiles passen en els rius la major part de la seua vida, amagades en aigües tranquil·les i allunyades dels perills de la mar. Quan aconsegueixen l'edat adulta, aproximadament als 10 anys tornen a la mar aquesta vegada per a iniciar ells el cicle de reproducció i generar un nou cicle de vida.

Una vegada en la mar, aquestes es reprodueixen i després naixen xicotetes larves leptocèfales. A l'any, aquestes larves pateixen una metamorfosi i es converteixen en anguiles joves.

El representant de la Plataforma i president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, Ángel Morales, ha reivindicat la necessitat de “mantindre la connexió permanent del riu Túria amb la mar a través d'un canal d'aigua de qualitat i de dimensions suficients perquè la fauna existent puga emprar-lo com a corredor fluvial”. Morales ha matisat, “la idea és tornar als orígens del Túria i ara els fons europeus ens poden brindar una oportunitat per a dur a terme aquest projecte viable tècnicament”.

Per la seua banda, el president de l'Associació de Municipis vinculats al Túria, Robert Raga ha afirmat “continuarem reclamant la unió de les diferents Administracions, autonòmica i estatal i el finançament europeu per a garantir no sols la pervivència de les espècies que habiten en el riu sinó el manteniment i la d'aquest enclavament degradat per les canyes a fi de protegir aquest tresor natural que és el Túria””.

Raga ha recordat l'existència de “un projecte per a fer que el riu arribe a la mar amb l'aigua necessària a través d'un canal hidrològic de 1,4 m3 que transcórrega per l'antic llit fins a Pinedo”.

L'Associació de Municipis Vinculats al Túria, que treballa per transformar, dinamitzar i restaurar el Túria esta formada pels municipis de València, Riba-roja, Quart de Poblet, Manises, Pedralba, Paterna, l´Eliana, Vilamarxant i Xest, amb la futura incorporació de Mislata, Bugarra, Getalgar i Chulilla, i organismes com la Diputació de València, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el Parc Natural del Túria i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.