Estudiants universitaris de tot el món participaran en el II Curs d'Arqueologia de València la Vella

L'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha renovat el conveni amb l'ICAC, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a través del qual les dues institucions col·laboren des de 2016 en la promoció d'actuacions d'investigació, divulgació i promoció en el camp de l'arqueologia clàssica a Riba-roja, concretament sobre València la Vella un recinte fortificat d'unes 4,5 hectàrees situat sobre el riu Túria.

En el marc d'aquest acord, les dues institucions es comprometen a fomentar les relacions de caràcter científic, tècnic i docent en l'àmbit de l'arqueologia clàssica, la col·laboració en programes de difusió, cursos de formació i intercanvi d'informació, així com assessorament científic en aquesta matèria.

La firma ha tingut lloc este matí entre l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga i el director de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Joan Gómez Pallarès.

En virtut d'aquest conveni es realitzarà del 3 al 21 de juliol el II Curs d'Arqueologia a València la Vella. Aquest curs, enfocat principalment a estudiants universitaris, pretén acostar als participants a la metodologia bàsica i anàlisi arqueològic.

Raga ha destacat la importància de donar a conèixer a la població el resultat de les investigacions resultants de les excavacions a través de jornades divulgatives 'amb l'objectiu d'apropar la nostra història i posar en valor el nostre patrimoni'. Així mateix, ha anunciat que es becarà estudiants del municipi perquè es beneficien d'aquesta activitat científica.

L'objectiu general d'aquest projecte busca crear una àrea d'interpretació com a parc arqueològic integrat al Parc Natural del Túria. Per mitjà d'estes intervencions es pretén recuperar el jaciment a través d'excavacions científiques, la consolidació, restauració i adequació creant un centre d'interpretació per a usos culturals.

Durant el primer curs d'arqueologia cristiana i visigoda en què van participar vint alumnes i tres tècnics, els treballs es van centrar principalment en ubicar les diferents bases topogràfiques per diversos punts del jaciment, així com en la neteja i el desbrossament de les zones a intervenir, ja que la vegetació s'havia apoderat de moltes estructures, com la muralla i les torres, i també sobre les restes d'edificis exhumats en l'última campanya realitzada a principis dels 80.

Quant als materials arqueològics recuperats, d'època visigòtica (segles VI-VII), es van trobar ceràmiques de cuina i comuns, de probable producció regional i vaixella de vidre, la presència de ceràmiques importades, destacant les sigilates africanes dels segles VI- VII, ungüentaris orientals, àmfores africanes, orientals i eivissenques, ceràmica comuna d'Eivissa i Cartagena. D'altra banda, es van recuperar pedres de molí, escòries metàl·liques, blocs de matèria primera de vidre i ceràmica vidriada a l'interior així com algunes troballes relacionats amb un torculum (premsa romana per a vi o oli).

València la Vella és un lloc inèdit i fonamental per a comprendre la transformació del territori de Valentia entre el període visigot i musulmà.