Riba-roja obrirà al públic el jaciment de València la Vella en 2022 per a difondre el llegat visigot en els 50.000 metres quadrats de l'assentament arqueològic

L'Ajuntament de Riba-roja de Túria convertirà el jaciment visigot de València la Vella en un parc de caràcter científic, educatiu i turístic amb l'objectiu de donar a conéixer les interioritats de l'època. L'assentament arqueològic conforma un de les troballes més importants descoberts en la península i l'origen de la qual es remunta a la fi del segle VI.

Els plans de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria preveuen posar en marxa aquest ambiciós projecte al llarg de l'any 2022 després de les sis campanyes d'excavacions i treballs duts a terme per un equip expert en arqueologia visigoda. L'any 2016 es van reprendre les excavacions i estudis després de dècades de silenci i oblit que han permés obtindre major informació sobre aquesta important civilització. Les excavacions estan dirigides pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.

La posada en marxa d'aquest parc científic i el seu posterior accés al públic suposa posar en valor una de les civilitzacions que han deixat una major petjada a Riba-roja de Túria al llarg de les 5 hectàrees d'extensió situades en la zona sud-est del terme municipal. A només setze quilòmetres de la capital i a poc més de quatre del Pla de Nadal, l'altre jaciment de la localitat, està encimbellat sobre de manera estratègica sobre una de les àrees més elevades amb unes clares funcions defensives.

Els estudis arqueològics que s'han realitzat sobre València la Vella han sigut un eix fonamental per a acostar-se a alguns dels trets que pivoten sobre aquest enclavament essencial per a comprendre l'època visigoda. Amb unes reminiscències arrelades sobre el regne visigot emanat de Toletum, València la Vella va complir una funció protectora sobre l'avanç de l'expansió romana. El rei Leovigildo va ser el creador del centre urbà militar amb una arquitectura, una estructura i una fisonomia més potent que la de la capital valenciana.

La pandèmia i les restriccions derivades de la mateixa han sigut les raons que han impedit que l'any passat i aquest no haja pogut dur a terme el curs d'arqueologia cristiana i visigoda. No obstant això, sí s'han realitzat excavacions i estudis per part d'un equip d'arqueòlegs la labor dels quals ha permés trobar la ciutat i la muralla que l'envolta, amb més de 400 metres quadrats i huit torres. A més, en el seu interior es diferencien ja tres zones.

La primera de les àrees delimitades naix en la part superior coronada per una acròpoli de caràcter nobiliari en l'interior del qual s'erigeix un edifici les funcions exactes del qual estan en estudi. Després d'aquest estrat, un segon escaló permet diferenciar un sector mitjà que alberga una residència i diferents estades i estructures de caràcter artesanal, a més de productes trobats sobre aquest assentament.

En la zona inferior del jaciment sobreïx una plaça pública amb diversos edificis i estructures que podrien conformar un centre comercial d'època visigoda de proporcions notables. Les excavacions que s'han realitzat durant els últims anys han permés rescatar, entre altres, més de 200 monedes de bronze, diverses monedes d'or del rei Leovigilido i altres encunyades de la mateixa època.

Per a difondre aquests tresors arqueològics, l'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha dissenyat un pla municipal que es plasmarà l'any 2022 amb la posada en marxa del citat parc arqueològic, amb un caràcter didàctic i divulgatiu per als visitants i turistes. Formarà part de les visites guiades que, actualment, s'ofereixen com a reclam i que es reparteix al llarg del nucli urbà i la resta del terme municipal. A l'interior d'aquest parc s'instal·laran panells explicatius en cadascuna de les seues estades.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha lloat la labor “dels arqueòlegs i els participants en les excavacions d'aquest important jaciment de València la Vella, la missió de la qual passa per posar en valor les funcions que es van desenvolupar durant tants anys en aquesta zona en l'època visigoda, per això és necessari continuar en la mateixa línia d'investigació i treball perquè es puga conéixer tot el patrimoni arqueològic existent en el nostre municipi”.