Riba-roja planeja recuperar 200 ruscs del jaciment apícola de porxinos d'època íbera únic a Espanya

L'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha elaborat un pla de ruta per a recuperar el jaciment apícola de Porxinos d'època íbera i únic en tota Espanya amb la finalitat de convertir-ho en un atractiu turístic important en la localitat que s'uniria en un futur a l'ampli bagatge i valuós patrimoni municipal existent actualment. El pla de restauració inclou la sol·licitud de subvencions i ajudes econòmiques a les diferents administracions públiques -provincial, autonòmica, estatal i europea- per a iniciar a curt termini el projecte de recuperació pública de la zona.

El jaciment apícola de Porxinos està considerat, segons els estudis i treballs per part dels experts, com un dels enclavaments més valuosos en aquest tipus de construccions, no solament per l'acceptable estat de conservació sinó també perquè es tracta d'una part important de les restes que de l'època íbera encara es conserven en la localitat i que serviran en un futur per a analitzar diversos aspectes de l'època.

El descobriment d'aquest jaciment de l'època íbera denominat "Fonteta Ràquia" va ser gràcies a les labors d'excavació que es van dur a terme l'any 2008 sobre una extensió de 500 metres quadrats que es podria ampliar en els pròxims anys als 1.000 metres en total, l'origen del qual es remunta al Segle III abans de Crist i que formaria part d'una extensió més gran en l'antiga Edetania.

La seua ubicació en el vessant d'un pujol orientat al sud o al sud-est és idònia perquè les abelles puguen començar la seua labor de rastreig des de primeres hores de la setmana, al costat del camí de Xest, en l'àrea de Porxinos. En la zona també existia un naixement d'aigua que aportava la seua dosi ideal perquè les abelles puguen diluir l'aliment amb les larves i convertir-les en mel. Les restes descobertes pertanyen a dues ocupacions ibèriques i diferenciades en el temps, coincident amb les fases d'abandó o de reestructuració.

Els vestigis arqueològics trobats de la primera fase revelen que es tracten de peces en estat fragmentari, amb existència de murs de toves sense zocálo ni fonamentació. No obstant açò, la segona fase és la que disposa d'una major identificació amb l'època en conservar-se encara un edifici de 19 metres de llarg i cinc compartiments en el seu interior, de 6 a 9 metres d'ample. A més, en aquesta àrea es van localitzar abundants restes, fins a 140 quilograms de fragments, que equivaldrien a al voltant de 200 ruscs.

L'objectiu actual de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria passa per dur a terme un pla d'actuacions de recuperació de tots els vestigis tant de les restes i fragments de les labors de 2008 com de les futures troballes que seran possibles en una nova intervenció basada en una excavació generalitzada en la zona la realització de la qual necessitarà de subvencions i ajudes econòmiques per part de les diferents administracions públiques.

Entre el material recuperat fins ara a Fonteta Ràquia destaca una varietat notable de tipus i formes, amb presència d'àmfores, tinajas i tinajillas per a diverses finalitats, a més de vaixella destinada a un ús domèstic, com els plats, les tapadores o ceràmica de cuina, amb un caràcter d'hàbitat permanent. Els ruscs es podien elaborar a partir de diversos materials com la fusta, el suro, les canyes, la cistelleria o, fins i tot, el fang.

La Fonteta Ràquia, englobada en l'activitat de l'antiga Edeta de la qual disten al voltant de 10 quilòmetres de distància, es va convertir en un assentament especialitzat en la producció de mel entre els segles IV-III abans de Crist, de manera que a més en ella vivia, possiblement, una família per a evitar furts en els ruscs i controlar amb major eficàcia la seua elaboració.

L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha subratllat la necessitat de "estudiar amb major profunditat i deteniment aquesta enorme troballa única a Espanya per a estudiar una època molt important com els íberos i que en un futur es puguen convertir en una al·licient perquè vengen els turistes i els visitants, a més de que podrem instal·lar un centre d'interpretació per a una major divulgació".

L'època íbera de Riba-roja s'entrellaça amb altres civilitzacions que van deixar la seua petjada de pas per aquest municipi com són els jaciments arqueològics del Pla de Nadal i de València la Vella, de l'època visigoda.