El jurista Baltasar Garzón desborda el Castell de Riba-roja de Túria en una nova edició d'APLEC

El Castell de Riba-roja de Túria va acollir anit una nova trobada d'APLEC, ‘Àgora del Pensament Lliure Espai Cultural’, amb la presència del jurista Baltasar Garzón i de la comunicadora i presidenta de la fundació FIBGAR, María Garzón, que han completat l'aforament amb més d'un centenar de persones.

La cita tenia per temes principals “la justícia internacional, la memòria i democràcia, lliçons i reptes” i ha penjat el cartell de complet un poc abans de començar a tractar la situació internacional i l'organització de la jurisdicció internacional, no sense abans una al·lusió crítica al pla nacional i actual.

Baltasar Garzón ha obert la seua dissertació al fil de la pregunta de l'alcalde de Riba-roja, Robert Raga, relativa a si la justícia és la solució als mals actuals i ha plantejant “si té solució la justícia”. “Què fan jutges amb les seues togues a la porta d'un jutjat en comptes d'estar treballant?” preguntava el jurista afirmant que “es tracta d'un desafiament a l'estat com a concepte integral d'institucions”.

El reconegut jurista ha subratllat que els jutges “no són el poder judicial sinó mers admistradores de la justícia” en clara al·lusió al pols entre sectors de la judicatura i del govern d'Espanya. “S'equivoquen quan diuen que són els titulars (de la justícia). La justícia residix al poble” ha emfatitzat explicant que es tracta d'un problema “que no sols es viu a Espanya sinó en el món”.

Per la seua banda, la seua filla María Garzón ha motivat un recorregut històric sobre la jurisdicció internacional i els inicis de la Cort Internacional i la Cort Penal, abans de tocar la memòria històrica que planteja des de la fundació que presidix, com l'assignatura a transmetre a les generacions més jóvens.

“L'Estat té l'obligació d'aplicar eixa llei (de memòria històrica) en favor de les víctimes i determinar com va morir, on i per què. Només a partir d'ací les víctimes poden sentir que hi ha un poc de justícia i un poc de reparació, i això cal saber transmetre-ho a les generacions més jóvens” , ha explicat Baltasar Garzón, qui ha afirmat que la nostra societat té “un deute molt alt inclosos els sectors de l'esquerra al no haver impulsat una llei fins a desembre de 2007 a pesar que el dictador va morir en 1975”.

De la mateixa manera, l'ex-magistrat ha abordat el problema de l'extrema dreta en les nostres democràcies i ha ironitzat amb què no els preocupa el que passa en Afganistan “perquè no és Ferraz”.

“La indiferència enfront de la injustícia és el pitjor que pot passar”, ha sentenciat Garzón en explicar que es pot sumar a l'estat de dret i al sentit de justícia “de moltes maneres, amb més o menys implicació”, però que “no podem caure en la indiferència perquè llavors es dona via lliure a qualsevol cosa”.

APLEC I EL SEU COMPROMÍS AMB L'ESPERIT CRÍTIC

Esta és una nova edició d'APLEC després de la seua posada en funcionament fa més d'un any i mig, amb l'objectiu de l'Ajuntament de fomentar “l'esperit crític” en la seua ciutadania i acostar figures rellevants del món de la política, la ciència, la cultura o la societat.

Així ho ha tornat ha explicar Raga qui ha llançat un parell de al·lucions per la situació que viu actualment Palestina i el compromís que tenen des del local per tindre “una mirada més culta, informada i crítica”.

Entre les figures que ja han passat per este fòrum eclèctic i obert al gran públic, està Pilar Mateo, una de les 100 científiques més influents del món, Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional España, el polític Ximo Puig, el periodista Enric Juliana, el jurista Joaquim Bosch o la fiscal Susana Gisbert.