El veí de Riba-roja afusellat en 1940 a Paterna rep digna sepultura en el Cementeri Municipal

Vicente Giménez Martí, nascut en Riba-roja en 1914 va rebre digna sepultura el passat 13 d'abril en el Cementeri Municipal de Riba-roja de Túria, després de ser exhumats les seues restes de la Fossa 126 de Paterna, la Fossa de la Terra, on romania al costat d'altres 243 víctimes. Després de 84 anys de la seua mort, la família va rebre les restes per a procedir a la seua sepultura en la seua localitat de naixement.

L'acte d'homenatge va ser organitzat per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica i l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, en un acte de justícia social i de defensa de la llibertat i la dignitat de les persones, al qual van assistir els familiars de Vicente i veïns i veïnes del municipi que van voler acompanyar-li en este dia. Durant la seua intervenció, la regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Riba-roja, Eva Lara va destacar, “actes com este evidencien la necessitat de la llei de memòria democràtica valenciana, una de les bases de la qual arreplega la reparació dels familiars de les víctimes de la repressió franquista”.

Vicente Giménez Martí és un dels vint-i-dos veïns de Riba-roja que van ser afusellats i soterrats en fosses comunes a la fi de la Guerra Civil. Tres a Villar del Arzobispo, José Lerma Ingresa, de 37 anys, José Bigorra Pedrós, de 28 anys i Amadeo Bellver Mas, de 36 anys, que encara no han sigut localitzats però tots els indicis els situen en la saca del 21 de juny de 1939 en la localitat, altres nou a Paterna, dels quals ja han sigut identificats Francisco Gil Lozano, en la fossa 128 i Vicente Giménez Martí, en la 126 i els restants van ser enterrats en Riba-roja, dels quals, en l'actualitat, queda un per localitzar. El primer dels afusellats va ser Tomás Gil Lozano, i tot sembla indicar que està en el Cementeri de Llíria.

De família humil

Vicente era d'una família de llauradors d'origen humil. Tota la seua vida es va dedicar al treball en el camp i a l'esport i no se'l coneixia cap militància política. Va ser acusat d'haver participat en l'assassinat de Francisco Badía Soriano, veí de la mateixa localitat, que va tindre lloc a Llíria el 21 de setembre de 1936.

La detenció va ser a càrrec de la Guàrdia Civil i es va produir en el camp mentres treballava la terra. Este fet va causar gran sorpresa i perplexitat entre els qui li acompanyaven en el treball en aquell moment i de tots quants li coneixien, perquè el relat dels fets no encaixava amb la personalitat ni el caràcter de Vicente.

Segons els testimoniatges de la família, va ser el seu cabell ros i la seua pell clara, coincident amb la descripció d'un dels verdaders assassins, els que van propiciar la seua injusta detenció i acusació. Sense possibilitat d'al·legacions, va ser empresonat fins a la celebració del juí que es va celebrar a Llíria el 23 de novembre de 1939, en el qual se li va condemnar a la pena capital pese al testimoniatge de veïns que van assegurar que ell es trobava a Riba-roja de Túria el dia dels fets, i no a Llíria.

Finalment quan a la família se'ls havia informat del seu alliberament i després d'esperar tot un dia a les portes de la Presó Model de València, els van notificar que estava inclòs en la “saca” d'eixe dia, que havia sigut afusellat en els murs de Paterna i soterrat en la fossa 126, el 29 d'agost de 1940.

L'alcalde de Riba-roja, Robert Raga ha volgut reconéixer el treball que realitzen les associacions per a la recuperació de la memòria “en un gest de dignificació del passat, per a reivindicar la memòria i la reparació per a les víctimes de la guerra i la dictadura i per a les seues famílies”. Raga ha assegurat, “continuarem treballant conjuntament amb l'Ajuntament de Villar del Arzobispo per a localitzar als tres veïns que, previsiblement, van ser enterrats en esta localitat i als quals s'està intentant localitzar”.