Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

9

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

INT3RACCION3S | Art, tecnologia i pensament crític arriba a l'E CA de Riba-roja

(1)
19 propostes de més de 20 artistes, combinant trajectòries consolidades i pràctiques emergents.

'CULTURA' 29 de gener de 2026

L'E_CA Espai d’Art Contemporani El Castell de Riba-roja de Túria acull el 31 de gener, de 10.00h a 21.00h, INT3RACCION3S, un projecte artístic multidisciplinari que explora les formes contemporànies d'interacció entre art, tecnologia i societat i que podrà visitar-se fins al 6 d'abril. La proposta està organitzada per cisma.art, una comunitat multidisciplinària de creatius dedicada a connectar art contemporani, tecnologia, pensament crític i mediació cultural. Cisma.art és un ecosistema on convergixen creatius, investigadors i desenrotlladors, amb l'objectiu de generar noves narratives, models de col·laboració i pedagogies alternatives. Més enllà de la producció expositiva, la comunitat actua com una infraestructura cultural que impulsa projectes híbrids, fomenta la investigació artística i articula xarxes locals, nacionals i internacionals des d'una mirada crítica, oberta i experimental.

En esta línia de treball s'inscriu INT3RACCION3S, que reunix 19 propostes de més de 20 artistes, combinant trajectòries consolidades i pràctiques emergents. El projecte Int3raccion3s desplega un ampli ventall de llenguatges i formats: instal·lacions multimèdia, performance, videoinstal·lació, intel·ligència artificial generativa, instal·lacions làser, música experimental, fibra òptica, desenrotllament de videojocs i laboratoris de creació col·lectiva, entenent la tecnologia no sols com a ferramenta tècnica, sinó com una ferramenta de pensament, producció i trobada.

Junt amb l'experiència física en l'E_CA, INT3RACCION3S desenrotlla una dimensió digital essencial que amplia i prolonga el projecte més enllà de l'espai expositiu. En este sentit, l'Estudi Agraph ha dissenyat la web de cisma i una àrea específica del projecte dins de la mateixa web. Este espai digital oferix informació detallada de cada una de les propostes, contextualitzant als artistes i els seus processos i facilitant una lectura profunda i accessible. Es concep per tant com una extensió necessària del projecte, reforçant el seu caràcter híbrid i connectant el presencial amb el digital. A això se suma una aposta clara per les xarxes socials, especialment Instagram, on tant de cisma.art com l'E_CA mantenen una presència activa que documenta, comunica i amplifica el projecte, consolidant la comunicació digital com a part estructural i necessària de la pràctica artística contemporània.

El recorregut convertix el Castell de Riba-roja en un ecosistema sensible i mutable. TarsLab format per Jordi Blasco i Juanjo Ortiz, activa l'espai arquitectònic com un sistema nerviós de llum i percepció. En SINAPSI exploren la relació entre els elements visuals i la dinàmica dels senyals lumínics, inspirant-se en el procés biològic de les sinapsis neuronals. Partint d'este fenomen biològic, la instal·lació recrea esta comunicació a través d'un diàleg entre diferents emissors de llum i so. L'artista de Milan Carlo Bernardini, figura clau del light art, presenta The Point of Infinity, una instal·lació de fibra òptica que transforma l'espai arquitectònic en un teixit de llum. A partir de línies lumíniques que semblen dibuixar l'invisible, l'obra desplega noves dimensions perceptives, reconfigurant com l'espectador habita i experimenta el lloc.

El so ocupa un lloc central en propostes com Modulight i Fotocòpia del col·lectiu NVCLI (Teo Cid Sousa i Martí Guillem Ciscar), on la música experimental es manifesta com a força espacial i corporal. La plataforma Ràdio Inter.net ens introduïx en una ecologia sonora digital basada en l'escolta, l'emissió i la col·laboració. L'acció en viu es materialitzen en la performance Frankenstein o l'home obsolet d'Álvaro Terrones, una reflexió crítica sobre el cos contemporani enfront de la màquina i l'obsolescència tecnològica, o en Cartografia comuna: un paisatge compartit, de Matthew Neary, una proposta participativa que activa processos col·lectius de representació del territori i el coneixement.

La intel·ligència artificial és present en bona part de les propostes, no com a espectacle tecnològic, sinó com a camp de tensió crítica. Juan Ignacio Sixto, amb El futur és un prompt?, explora els llenguatges de creació basats en instruccions i algorismes des de l'àmbit del videojoc. Antiface investiga la co-creació entre folklore, identitat i Intel·ligència artificial, mentres que Space Circles, Elena Pérez i Marina Barruer utilitzen ferramentes generatives per a construir paisatges audiovisuals que qüestionen la noció de naturalesa, memòria i col·laboració en entorns digitals.

La dimensió interactiva i perceptiva s'intensifica en obres com Qualia? de Ioan D. Chiujdea, que situa a l'espectador en el centre d'una reflexió sobre l'experiència subjectiva. La instal·lació audiovisual Rendering Oasi de Laura Budia i Henry A. Lamiña, ens proposa arquitectures especulatives i espais generats digitalment. Int3raccion3s inclou també proposades de forta càrrega crítica. El laboratori Tele kósmica - Desobediència tecnològica del col·lectiu DIE PISTOLE format per Wuting Cheng, Carlos de Dios Barreda, Sofía Díaz, Pablo Escrig, Camino Garzón i Irene Macián, planteja usos alternatius i no normatius de la tecnologia, mentres que Les cadenes del kernel, de Nico Gai, Julia Monge i José del Rey Ortega, s'endinsa en l'experimentació amb el glitch art i les infraestructures invisibles que sostenen la cultura digital contemporània. David Aliaga presenta Sexy Punk, una videoinstal·lació que aborda el cos, el desig i l'exposició en l'era tecnològica. Claudia Martínez, amb Desborde, proposa una instal·lació que reflexiona sobre els límits i la transformació de l'espai i la matèria. Desborde consistix en una enorme massa teixida la matèria primera de la qual és fil plàstic amb ànima de filferro en roig, taronja i daurat. L'estructura que està formada per al voltant d'uns 100.000 metres de filferro i milions de nusos, part del concepte de la fractal, un nus que es repetix infinitament i connecta les diferents parts de la malla amb una gran possibilitat de permutacions. En esta obra participativa han col·laborat desenes de mans durant un llarg diari de matins i vesprades. L'abstracció, les dades i l'especulació es manifesten en la instal·lació multimèdia d'Hugo Martínez-Tormo, on la informació numèrica es traduïx en experiència estètica. 39.4244323_-0.4197375_29.10.24 es configura com un espai de reflexió sobre la vulnerabilitat inherent a les manifestacions artístiques i la seua relació amb els fenòmens naturals, en particular, les catàstrofes climàtiques que amenacen la integritat de l'ésser humà i del seu patrimoni cultural. Solimán López presenta Manifest Terrícola, una instal·lació làser que reflexiona sobre la relació entre humanitat, tecnologia i consciència planetària. L'obra s'articula com un manifest artístic la informació del qual ha sigut codificada en ADN, explorant noves maneres de preservar i transmetre coneixement més enllà dels suports digitals convencionals. A través de la llum i la matèria genètica com a metàfora, Solimán López ens convida a repensar la identitat humana i la seua responsabilitat planetària en un context marcat per la crisi ecològica i l'expansió tecnològica.

Algunes de les instal·lacions formen part dels projectes que cisma.art ha acollit i que materialitza com a ambaixada en la 7° edició de The Wrong Biennale i que estan adscrites al Pavelló coordinat per Península Kimera. D'esta manera, INT3RACCION3S es configura com un node híbrid on el local i el global, el material i el virtual, l'humà i el tecnològic s'entrellacen.

INT3RACCION3S convida al públic a acostar-se a l'E_CA Espai d’Art Contemporani El Castell de Riba-roja el pròxim 31 de gener a partir de les 10.00h i formar part d'una experiència que proposa noves maneres de mirar, escoltar i habitar la relació entre art, tecnologia i societat . «A més, és una oportunitat per a poder gaudir ací, al nostre castell, de les últimes tendències en intel·ligència artificial, el làser i les tecnologies més avançades al servici de la creació artística», ha assenyalat el regidor d'Art i Cultura, José Manuel Vila.

Este projecte és també reflex del compromís ferm de l'E_CA i del seu consell assessor amb una programació contemporània, crítica i oberta, capaç d'acollir pràctiques experimentals i discursos emergents. Una aposta que situa a Riba-roja de Túria com un node dins del mapa de la creació contemporània digital, consolidant-lo com un lloc on el pensament, la innovació i la creativitat es troben i es projecten cap al futur.