Riba-roja recuperarà una zona degradada gràcies al segellament i restauració de l'històric abocador de Basseta Blanca

La consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, i l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, han presentat hui el Pla de segellament i restauració ambiental de l'antic abocador de Basseta Blanca. La instal·lació, que va recollir els residus de l'àrea metropolitana de València durant deu anys, es va tancar inicialment en 1993, i es va clausurar de manera definitiva en 1996.

Les obres de segellament de l'abocador, amb més de sis milions de tones d'abocaments, comptarà amb una inversió d'11 milions d'euros i té previst prolongar-se durant els pròxims 27 mesos. Una vegada acabat el procés, considerat per la Generalitat com a “prioritari”, es licitarà el manteniment de la instal·lació.

Es tracta d'una important actuació, que contempla més de 22 hectàrees de terreny en les quals es faran treballs de demolició i obres prèvies, condicionament de terrenys, regularització, evacuació d'escolament, drenatge de lixiviats, tancament perimetral, execució de piezòmetres, control i gestió de residus d'obra, pla de seguretat i salut, implantació de les capes de segellament previstes per Reial decret 1481/2001, entre altres.

No va ser fins a 2015 quan la Generalitat Valenciana, dins de les seues competències autonòmiques en virtut de la Llei valenciana 10/2000 de Residus de la Comunitat Valenciana, es va responsabilitzar del segellament i restauració de l'abocador de Basseta Blanca, en considerar-ho un greu problema mediambiental.

L'alcalde de Riba-roja ha destacat la seua satisfacció després de l'anunci de la Generalitat del segellament i restauració de l'abocador de Basseta Blanca, “des que es va tancar en 1993 i es va clausurar definitivament l'abocador en 1996, la mobilització ciutadana ha sigut constant i des de l'Ajuntament s'han interposat tots els recursos disponibles per a posar fi a un dels problemes mediambientals més importants que ha tingut Riba-roja de Túria”.

Robert Raga ha recordat el llarg període d'espera que ha precedit a aquest moment, fent referència a les nombroses negociacions que s'han hagut de dur a terme, ja que després de la clausura definitiva de l'abocador, l'Ajuntament de Riba-roja de Túria va esgotar totes les vies jurídiques disponibles punt amb la propietat del terreny - que no tenia assignada la responsabilitat de la restauració- com amb el Consell Metropolità de l'Horta, que es va extingir en 1999 i les transferències del qual van passar en 2001 a l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, EMTRE. Aquesta última entitat es va fer càrrec de la gestió dels abocadors públics existents a la Comunitat Valenciana, però deixava en uns ‘llimbs legals’ a l'Abocador de Basseta Blanca.

Així, ha agraït “la bona sintonia que des de 2015 hi ha hagut amb el govern del Botànic, que ha possibilitat que s'invertisquen en aquest projecte, del qual ja s'han iniciat els treballs, quasi 11 milions d'euros i s'òbriga la possibilitat de revertir una zona degradada en un futur projecte destinat a les energies renovables”.

La consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha recordat que el segellament definitiu de l'abocador de Basseta Blanca “culmina un capítol important en la història d'aquells antics abocadors del segle passat, al qual aplicarem les tècniques més modernes del segle XXI, destinades a la seguretat mediambiental de la zona. És una prova més de la política decidida en la gestió de residus que estem aplicant per a resoldre la ineficient gestió dels antics governs”. A més, la consellera ha fet referència a l'acció política de la Generalitat en matèria de gestió de residus que «ens ha permés reduir del 65% en 2015 al 38% els residus municipals que acabaven en els abocadors a la Comunitat Valenciana».