(1986) Ribarroja del Túria a través de su historia I - Rf 19860914-020-425-000-1700ac_1985

TOMÁS GARCIA, José Luis de: Ribarroja del Túria a través de su historia. Vol. 1., 425 pàg. Clavarios Stmo. Cristo de los Afligidos, Ribarroja, 1986

NOTES:
Des del segle XIII és possible trobar informació sobre Riba-roja en la documentació; el fet de ser una baronia amb gran varietat de rendes possibles i de trobar-se en un lloc privilegiat respecte a les rutes transhumants va ser origen de nombrosos plets que van donar a la població la visibilitat, en els arxius històrics, que no va tindre per assumptes bèl·lics, deixant per a la posteritat nombroses dades “domèstiques” que són els més difícils de preservar en el temps.

Riba-roja, amb una població molt modesta en número i riquesa i, per tant, en nivell d'educació donada la condició de serfs dels seus pobladors que van necessitar de quasi tot el segle XIX per a desfer-se definitivament del règim senyorial abolit per les Corts de Cadis, no va tindre una manera normalitzada d'accés al seu grandíssim patrimoni documental i en el moment en què el xicotet arxiu municipal amb documents des del segle XVII va poder ser accessible va ser cremat en el trenta-sis.

Orfes d'història pròpia l'únic mitjà en el qual podíem trobar xicotets retalls anecdòtics de vida local són els llibres de festes locals (bàsicament de les festes del Crist). És en ells i en xicotetes edicions molt difícils o impossible de trobar de premis de jocs florals o similars on comencen a aparéixer algunes dades. Els primers venen sobretot de les persones ‘il·lustrades’ com a clergues, metges o mestres; amb la creació de la Colònia del diamant d'Escoto apareixen personalitats de la capital com Fletcher o Cerveró, entre altres, que aporten els seus coneixements i interés.

A partir d'ací la investigació d'arxiu que havia iniciat Salvador Cerveró en els anys trenta va continuar amb José Mullor, Enrique Jarabú i José Vicente Calatayud, cronistes locals, així com amb algunes incursions de mestres que van exercir al poble com a don Rodrigo o don Pascual. Des de 1975 la Biblioteca municipal va iniciar el seu Servei de Publicacions i va anar donant a conéixer alguns temes locals en un format modest (publicacions que anirem incloent en ECV a poc a poc)

La primera aproximació exhaustiva al patrimoni local la va constituir el Catàleg del Patrimoni de 1980 redactat per un equip d'arquitectes per iniciativa de la Conselleria de Cultura (el vaig editar en un CD la còpia del qual podeu trobar en el AHMRT-digital). En 1985 els clavaris majors del Crist amb José Lanáquera, impressor, al capdavant ens van proposar a les persones que figurem en el llibre que ens ocupa la publicació d'un primer volum en el qual incloure tot el que poguérem recopilar a propòsit de la nostra història.

Els autors van signar els capítols que van aportar; la meua labor va ser, com en altres ocasions, d'editor en el sentit de coordinar, recopilar, organitzar i sistematitzar el treball per a aconseguir els objectius. Encara que no els vaig signar, el referit al nom i escut de la localitat, l'asil-convent i l'ajuntament, són majorment de la meua responsabilitat així com dades d'altres capítols, localitzats en l'arxiu municipal de Riba-roja. L'anomenat esment de responsabilitat va correspondre a José Luis de Tomás,  guanyador del premi Planeta en eixe moment i per exprés desig dels festers per ser fill de Riba-roja de Túria; li va donar unitat literària a l'obra amb un relat transversal, així com va editar els textos que li proporcionem en capítols.

El llibre ha estat molt sol·licitat durant anys, lamentablement no hi havia exemplars perquè va ser el regal dels clavaris de l'any 1986 als festers i sols es va fer una reimpressió (facsímil), limitada, un temps després. Des de llavors aquesta és la primera ocasió en què es pot accedir a l'original, amb el beneplàcit de l'autor i de l'editor, fora de les biblioteques, si bé demanem disculpes perquè es tracta d'una digitalització a partir d'una fotocòpia antiga de l'original quan la tecnologia no era la d'ara.

Alguns temes com el nom i l'escut han evolucionat prou des de llavors; de tots dos hi ha actualment expedients complets i publicacions, deguts a investigacions més complexes que vaig realitzar amb posterioritat a la publicació d'aquest llibre; en concret vaig poder localitzar el primer esment documental del nom i publicar la investigació (vegeu la Ref 008 en ECV de la web municipal) que aclareix com la donació de “*Riba roya” apareix com a “Villa roya” en el Llibre del Repartiment de València, si bé posteriorment en la documentació de la cancelleria reial se l'esmenta ja i a partir de llavors, en llatí, valencià o castellà, com “*Riba roya” (amb diverses variants ortogràfiques si bé cap, documentada, amb ‘guionet’ que no apareix fins que l'ajuntament aprova el canvi de nom de la població a la seua forma normalitzada en els huitanta del segle passat, obviant el nom històric que, així, va desaparéixer en la seua forma original i en castellà). Com a curiositat, en el llibre em referisc a l'esment als cavallers Garcia i Ferrando Petri de Riudiroga com una referència a Riba-roja en el Repartiment, un error per l'ànsia explicable en el moment de localitzar esments antics sense estudiar-les adequadament: l'esment està en el Registre 5, però hauria bastat amb revisar el registre sis per a comprovar que es tractava de cavallers de la Rioja (Riu di oga o rio de oja) com allí diu explícitament.

Finalment, esmentar que en “paraules clau” s'inclou a Arturo Gadea. Arturo és un bon dibuixant, i amic, i col·laborava amb mi en els primers temps de la Biblioteca municipal; d'ell són els dibuixos que apareixen en el llibre signats com “Arturo”, just és incloure'l ja que no apareix allí en els agraïments.

Paraules clau: Calabuig Moreno, Juan – Jarabú Clemente, Enrique – Calatayud Cases, José Vicente -  Mengual Dominguis, Pascual – Mullor March, José – Lanaquera Gimeno, José – AHMRT – Giner Boira, Vicente – Gadea, Arturo - Siglo AC a XX